Manual del bon detectiu

MANUAL DEL BON DETECTIU


Text del crim que va ocórrer el dia 13/12/2012, a una excursió de l'institut " Antonio Maura" de Mallorca. Un dia tranquil es varen anar de excursió a "La Trapa" (Sant Elm). Els monitors es van adonar de que faltava una al·lota de 15 anys i cabells negres anomenada Marta. Cercaren per tot arreu i no hi havia cap rastre de la noia. Varen cridar la policia i un grup d'investigació. La policia va anar amb helicòpter, no va trobar res i s'en van anar. En canvi el grup d'investigació va ser molt inteligent i va anar per els llocs on va anar el grup de l'institut. També varen dur cans policies per olorar. No varen trobar res, però no es varen retre. Més tard: portau els cans, crec que per aquí hi ha algo !- Va dir un dels investigadors assenyalant un bosc profund. I aquell home tenia raó, i havia un tros de la camiseta de la al·lota tirat en terra, hi havia sang a les pedres, una navalla amb sang, cabell negre i el més important, una polsera de l'amistat en una de les pedres. La polsera era igual que una polsera que duia la Juana; la seva enemiga. Varen investigar als monitors, però no sabien res. Després investigaren als amics de la noia : jo vaig veure que na Marta esteia amb en Pere; el seu al·lot de 16 anys d'edat. Aquell noi els va donar una gran pista. Varen investigar en Pere: jo no se res, m'ho acaben de dir!- va dir un poc sospitós. Ja tenien culpable; en Pere ! Esteien a punt de ficar-lo al centre de menors però...
Varen cridar per telèfon: jo se qui ha sigut.- Varen dir. Després varen penjar. Intentaren registrar la trucada, però havien trucat des de una cabina de telèfon. 
Ningú havia reconegut la veu. Varen cridar: és una al·lota!- va ser la cosina de na Marta.
Com a mínim tenien ja una gran pista per als detectius i una petita pista per a nosaltres. Després, varen continuant investigant als amics de na Marta. Tots deien : no ho se, m'ho acaben de dir,  no és la meva amiga , no la he vist...  Fins que varen investigar a la millor amiga de na Marta :
jo la he vist xerrant amb na Juana; la seva enemiga de fa temps. Crec que esteien xerrant de qui s'atrevia a agafar el ganivet de la motxilla del monitor per tallar el pa i fer entrepans.- va allargar 
na Llucía. Ja tenien una altra sospitosa. Ja eren només un sospitós; na Juana. Varen descartar a en
Pere, perquè no es una noia. 
Va desaparéixer na Juana! això si que és sospitós. Els detectius varen cridar la policia de Palma perquè busquessin na Juana.
La varen trobar i li varen dir unes cuantes preguntes: on está el cos de na Marta, perquè l'has assassinat, que va pasar... La Juana va dir que tenien que agafar el ganivet, i el va collir la Juana i la va matar i també els va dir on estava el cos de la Marta. Estava  soterrada entre herbes i terra.
Al final del tot varen ficar a la Juana de 15 anys d'edat a un centre de menors i a la Marta la varen enterrar en el cementeri.